Hi ha una manera de descriure les cases construïdes sota l’estàndard Passivhaus que es repeteix, amb petites variacions, en gairebé tots els que han tingut l’oportunitat d’habitar-les: «és que se sent diferent». No saben exactament com explicar-ho al principi. Després, amb una mica més de temps, comencen a concretar: no hi ha corrents, no entra el soroll, no cal encendre la calefacció, l’aire està net encara que les finestres portin hores tancades.
Això que se sent té un nom tècnic. I una de les seves peces fonamentals són les finestres Passivhaus.
El terme Passivhaus —o Passive House en anglès— no descriu un estil arquitectònic ni una marca. És un estàndard de construcció desenvolupat a Alemanya als anys noranta que estableix criteris molt precisos sobre quanta energia pot consumir un edifici i com s’ha de comportar la seva envolvent tèrmica.
Un habitatge certificat sota aquest estàndard consumeix entre un 70% i un 90% menys d’energia per a calefacció i refrigeració que un edifici convencional. I ho fa no a base de sistemes mecànics més potents, sinó a base de construir millor. D’aïllar millor. De segellar millor. De dissenyar millor la relació entre l’edifici i el clima exterior.
En aquest context, les finestres Passivhaus no són un component secundari. Són una peça crítica del sistema.
Tota envolvent d’un edifici —parets, terres, cobertes— actua com a barrera entre l’interior i l’exterior. Les finestres són l’element més complex d’aquesta barrera perquè han de complir funcions aparentment contradictòries: deixar passar la llum, permetre la ventilació quan es desitja, oferir vistes cap a l’exterior i, al mateix temps, mantenir l’interior aïllat del fred, de la calor i del soroll.
En una finestra convencional, el punt més feble no sol ser el vidre sinó el marc. És aquí on es produeixen els ponts tèrmics, aquestes transferències de temperatura que generen condensacions, taques d’humitat i pèrdues energètiques invisibles però constants.
Les finestres Passivhaus resolen aquest problema d’arrel. Utilitzen marcs amb valors d’aïllament molt superiors als estàndard, envidraments de triple vidre amb cambres farcides de gas argó o kriptó, i segellats perimetrals d’alta precisió que eliminen les infiltracions d’aire. El resultat és una finestra que forma part del sistema d’aïllament de l’habitatge, no una excepció dins d’ell.
Aquí és on l’experiència es torna difícil de descriure només en termes tècnics.
En un habitatge amb finestres Passivhaus, la temperatura superficial del vidre interior no baixa de forma significativa encara que a l’exterior faci diversos graus sota zero. Això té una conseqüència directa sobre el confort: no existeix aquesta zona freda al costat de la finestra que obliga a allunyar-se’n a l’hivern. Es pot seure al costat del finestral més gran de la casa al gener i no sentir fred. No perquè hi hagi calefacció apuntant-hi, sinó perquè la finestra en si no genera disconfort tèrmic.
El mateix passa amb el soroll. El triple envidrament i el segellat perimetral que caracteritza les finestres Passivhaus redueix de forma dràstica la transmissió acústica. No és el silenci hermètic d’una cambra anecoica. És una cosa més natural: la ciutat segueix existint a l’altre costat del vidre, però ja no envaeix l’espai interior.
I després hi ha l’aire. Un habitatge Passivhaus incorpora sistemes de ventilació mecànica controlada amb recuperació de calor, i les finestres formen part del disseny d’aquest sistema. El resultat és que l’aire interior es renova de forma constant i filtrada, sense necessitat d’obrir les finestres perquè la casa «respiri». Una cosa que en entorns urbans amb contaminació o soroll té un valor enorme.
Paradoxalment, el que més defineix l’experiència de viure en una casa amb finestres Passivhaus és precisament el que no es nota. No es nota el fred a l’hivern perquè la temperatura és estable. No es nota la calor a l’estiu perquè la inèrcia tèrmica de l’edifici l’amortigua. No es nota el soroll perquè l’aïllament acústic el filtra. No es nota el consum energètic perquè és tan baix que deixa de ser una preocupació.
És eficiència invisible. I això és exactament el que persegueix l’estàndard Passivhaus: que l’habitatge funcioni tan bé que no requereixi atenció constant. Que simplement funcioni.
Aquesta és una de les preguntes més freqüents, i la resposta és més flexible del que molts esperen. Encara que l’estàndard Passivhaus en la seva versió més exigent s’aplica habitualment en obra nova, existeix una variant —l’estàndard EnerPHit— dissenyada específicament per a rehabilitacions. I en qualsevol cas, incorporar finestres Passivhaus en una reforma és una decisió que es pot fer de forma independent i que millora de forma significativa el comportament energètic i el confort de l’edifici, encara que la resta de l’envolvent no assoleixi els criteris de l’estàndard complet.
Dit d’una altra manera: no cal certificar l’habitatge sencer per beneficiar-se del que ofereix una finestra d’alt rendiment. L’impacte és real i mesurable des del primer dia.
Una finestra Passivhaus mal instal·lada no és una finestra Passivhaus. El rendiment d’aquest tipus de fusteria depèn de forma crítica de la precisió del muntatge: el segellat perimetral, la ruptura del pont tèrmic en el marc, la continuïtat de l’aïllament entre la finestra i la paret. Són detalls que no es veuen a simple vista però que determinen completament si la finestra compleix o no amb la seva funció.
Per això, en projectes que busquen aquest nivell de rendiment, l’elecció de l’instal·lador és tan important com l’elecció del producte.
A Aluminios Fiser treballem amb fusteria d’alt rendiment i coneixem en profunditat les exigències tècniques de l’estàndard Passivhaus. Més de 35 anys instal·lant finestres a l’àrea de Barcelona ens han ensenyat que la diferència entre una instal·lació correcta i una excel·lent no sempre es veu, però sempre se sent.
Si estàs plantejant un projecte d’obra nova o una reforma amb criteris d’eficiència elevats, el nostre equip pot acompanyar-te des de l’anàlisi inicial fins a la instal·lació final.
Escriu-nos i descobreix com se sent un habitatge pensat per funcionar millor.
Coneix més dels nostres projectes a Instagram
No venem productes, creem solucions. Analitzem el vostre espai, escoltem les vostres necessitats i dissenyem la resposta perfecta per a t
